El 70% del parc residencial de Catalunya està envellit amb més de quatre dècades d'antiguitat

S'engega el procés d'elaboració del document, que vol ser un marc de referència consensuat entre els diferents actors involucrats en la rehabilitació, la construcció, l'energia i la governança municipal sobre com han de ser les polítiques de renovació urbana dels propers anys.

Les administracions públiques van dedicar l'any 2019 un total de 50,6 MEUR a ajuts i inversions directes que van permetre rehabilitar 29.016 habitatges, a més de la línia de crèdit de l'Institut Català de Finances per valor de 100 MEUR per a despeses de rehabilitació en comunitats

Només cal passejar pels centres urbans de bona part de les ciutats i pobles de Catalunya per adonar-nos de l'envelliment del parc residencial. Exactament el 70% del parc residencial de Catalunya està envellit i té més de 40 anys (construccions d'abans de 1980). Per donar resposta a les necessitats d'aquest parc d'habitatge antic, el Govern i 14 ens tècnics i municipalistes han engegat l'elaboració del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana. "Serà el marc de referència on consensuar les polítiques de rehabilitació urbana els propers anys, integrant vessants com la sostenibilitat, l'eficiència energètica, la mobilitat associada a les noves tecnologies o els nous instruments de cogovernança", va enumerar el secretari d'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra. El Pacte Nacional per a la Renovació Urbana està previst que vegi la llum durant la primavera del 2021 tot i que la situació política del país ho pot fer endarrerir.

"El procés de treball és molt ambiciós perquè estem en un moment d'emergència. Volem posar al més aviat possible aquest pacte a disposició dels diferents sectors i governs per aplicar-lo amb urgència a les nostres ciutats i territoris", va continuar Serra, que juntament amb la degana del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig, va presidir fa unes setmanes la reunió del consell estratègic del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana (PNRU). En la trobada s'ha aprovat el primer document de treball i el Govern i els 14 ens tècnics i municipalistes que l'integren -entre els quals l'Associació de Promotors de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o el Col·legi d'Administradors de Finques- han signat la Declaració per un PNRU.

Aposta pel reciclatge urbà
D'aquesta manera, s'engega el procés d'elaboració del document, que vol ser un marc de referència consensuat entre els diferents actors involucrats en la rehabilitació, la construcció, l'energia i la governança municipal sobre com han de ser les polítiques de renovació urbana dels propers anys. "Necessitem potenciar un canvi de model urbà i edificatori que contribueixi a una millora de la qualitat de vida", va assenyalar el secretari de l'Agenda Urbana i Territori. "Tradicionalment la construcció s'ha centrat en la nova ocupació de sòl i ara hem de revertir el model i apostar pel reciclatge urbà", va reflexionar en veu alta Serra.

"Les àrees urbanes són pols d'innovació i d'oportunitats, però també arrosseguen desigualtats socials i econòmiques, amb desequilibris ambientals", va reconéixer el secretari de l'Agenda Urbana, que també ha parlat de les dificultats pels nous models econòmics: auge de la mobilitat pel comerç digital, coworking o la introducció de mitjans de transport com patinets elèctrics. I també reptes derivats pel canvi climàtic com l'efecte illa de calor a les grans urbs, amb mínimes que costen de baixar dels 25ºC a l'estiu. "Respondre a aquests reptes no pot passar per consumir nou sòl per crear nova ciutat, sinó per rehabilitar, renovar i millorar el teixit existent amb criteris de sostenibilitat i posant la qualitat de vida de les persones en primer terme", va insistir Serra.

"En paral·lel, la rehabilitació d'edificis no es pot abordar des d'una única vessant, sinó que ha d'integrar des de la connectivitat de les comunitats a les noves tipologies d'habitatge, l'accessibilitat, la millora energètica o la incorporació de nous materials constructius", va enumerar el secretari de l'Agenda Urbana i Territori. "La integració de totes aquestes perspectives no només milloraria la qualitat de vida dels veïns sinó que també ajudaria a reorientar el sector de la construcció, més centrat tradicionalment en l'obra nova", va concloure Serra.

50,6 MEUR en ajuts per a la rehabilitació durant el 2019
Per tal d'estimular la renovació del parc urbà, les administracions públiques catalanes van dedicar l'any 2019 un total de 50,6 MEUR a ajuts i inversions directes que van permetre rehabilitar 29.016 habitatges, a més de la línia de crèdit de l'Institut Català de Finances per valor de 100 MEUR per a despeses de rehabilitació en comunitats de propietaris. "Aquesta línia de crèdit és una eina perquè la renovació urbana arribi també als habitatges, i esdevé una primera concreció del Pacte", vaa assenyalar Agustí Serra i Assumpció Puig.

No obstant això, la rehabilitació d'habitatges a Catalunya encara és baixa. Segons les dades del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), actualment els projectes de rehabilitació que es visen al nostre país representen unes xifres molt testimonials: tan sols suposen globalment un 26% de la superfície total visada a Catalunya, essent en la majoria dels casos projectes no residencials. "En el context d'incerteses que vivim, l'arquitectura i l'urbanisme són dels pocs instruments dels què disposem per millorar la qualitat de vida i la salut de les persones i vetllar per la protecció del medi ambient", va valorar la degana del COAC, Assumpció Puig.

"La inversió en rehabilitació i renovació urbana tindrà un retorn directe en el benestar i salut de les persones, la protecció del medi ambient i l'impuls de la competitivitat", va considerar Puig. "No només ens trobem en un sector clau en l'economia, sinó que és peça fonamental en l'assoliment dels objectius per al desenvolupament sostenible que fan referència a la igualtat de gènere, la reducció de les desigualtats i la creació de comunitats sostenibles", ha afirmat la degana del COAC. "La intervenció dels professionals de l'edificació ha d'aportar lideratge i coneixements. Som i volem ser actors indispensables perquè no estem al marge de les necessitats de la societat, ben al contrari", va reblar Puig.

Reus destina una partida de 675.000 euros a la rehabilitació
Lluitar contra l'exclusió residencial, incrementar l'oferta d'habitatge assequible a la ciutat, millorar la qualitat del parc residencial i dinamitzar el sector de la construcció de Reus. Són els objectius que persegueixen els dos programes de subvencions per al foment de la rehabilitació d'habitatges inclosos en el Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus.

El primer programa impulsarà la rehabilitació d'habitatges desocupats per incorporar-los a la Borsa per a la mediació del lloguer social de Reus. El segon proposa la rehabilitació dels elements comuns dels edificis, subvencionant obres de millora de l'eficiència energètica i eliminació de barreres arquitectòniques, inclosa la instal·lació d'ascensors.

Les respectives convocatòries doten els programes de subvenció amb una partida total de 675.000 euros. Les dues línies d'ajut preveuen subvencionar el 50% de les actuacions, amb la qual cosa es preveuen mobilitzar un mínim d'1.350.000 destinats al sector de la construcció.

Els programes van dirigits a propietaris o comunitats de propietaris, i se n'exclou expressament els grans tenidors, tret que siguin cooperatives d'interès públic o utilitat social.